fbpx

L’hora de la reforma horària

És fosc, s’ha fet tard, a casa ja dormen. M’acompanya el tió, el sorollet de l’aigua de la font del pessebre i el reflex de les llumetes de l’arbre. Estic una mica cansada, però desvetllada; estem a les vigílies de les festes de Nadal, i com cada any, els botiguers obren amb il·lusió en dies festius per facilitar la tasca dels Pares Noëls, Patges Reials i de Ses Majestats …! Sempre per donar més i millor servei.

I com ens ho hem fet durant el confinament?. I durant la represa inicial? Com hem hagut de conciliar la vida laboral amb la vida personal des que la Covid-19 va aparèixer a les nostres vides?. Perquè de sobte es van haver d’abaixar persianes, es va frenar l’activitat quasi al 100% i vam relacionar-nos en la distància, vam cuinar, vam aplaudir des dels balcons, vam llegir, vam fer pinya … En molts casos vam haver d’aprendre a gestionar el temps, després es van obrir les persianes de nou, com si d’una cursa d´obstacles es tractés: cites prèvies, mesures d’higiene i seguretat, distància, mascareta, aforament restringit, adaptació dels horaris i del personal. S’ha seguit donant servei: a les xarxes, per telèfon, a domicili, online, intentant sobreviure dalt d’una imparable ‘muntanya russa’ que barreja por, incertesa, vertigen, mareig però amb molta força i valentia per persistir dins la vagoneta mentre puja, baixa i fa tombarelles.

I ara, sembla que no pugui ser, que de cop i volta la màgia, els llums, la música i les multituds tornen a omplir de vida la ciutat esborrant l’empremta del record dels carrers buits, dels aparadors foscos i persianes abaixades. Si no fos per les mascaretes, i per la constant presència del virus al nostre entorn, pels amics absents, pels familiars, coneguts que ho han patit o ens han deixat, a simple vista al carrer podria semblar un Nadal normal.

Però també hem tornat a la desorganització horària d´un Nadal normal, heretada del creixement econòmic i a la demanda d´anys de creixement desordenat, jornades de treball llargues i no per això competitives i productives; i amb la tornada a l’aparent normalitat en alguns àmbits i sectors hem tornat a oblidar-nos de la conciliació familiar, de la cura de la gent gran, dels infants; ens hem oblidat de tenir temps per fer esport, per gaudir de temps personal, de temps pel descans, per la cultura, per l´activisme social o el lleure.

Darrera de la important i devastadora crisi sanitària de la pandèmia de la Covid-19 treu el cap una crisi econòmica difícil de mesurar que està perjudicant, entre d´altres, sectors com la cultura, el turisme, la restauració i el comerç; i en conseqüència a tots els qui en depenen directa o indirectament. Una situació que ens afecta socialment a tots, i és ara quan l´impuls per a la reforma horària en tots els sectors pren més sentit que mai: cal establir un horari racional generalitzat, adaptat i flexible a les necessitats d’igualtat, productivitat i participació de la ciutadania; i que augmenti l’eficiència de les organitzacions. La desorganització horària actual no ens permetrà fer front a la complexitat del moment present, per això s’han millorar les condicions de vida i de treball, i la reforma horària és necessària, perquè marcarà un nou model adaptat a la nova realitat social, econòmica i cultural.

Ara, doncs, apagaré l’ordinador per anar a descansar, per llevar-me amb la meva família, portar el meu fill a l’escola i anar a treballar amb ganes i alegria; amb el desig que aquest article us hagi fet reflexionar de com hauríem de poder gestionar el nostre valuós i preuat temps, per tenir temps per a tots i per a tot. I esperant que gaudiu plenament d’un bon Nadal i un pròsper 2021 farcit de salut, amor i esperança … !

Laura Sabatés. Regidora de Junts per Granollers.

*Contingut inspirat en la moció per la reforma horària que Junts per Granollers va presentar i que es va consensuar a l’Ajuntament.  

(Article publicat al diari El 9 Nou, el 18 de desembre de 2020)

COMPARTEIX!

Comparteix a facebook
Comparteix a twitter
Comparteix a whatsapp
Comparteix a email