fbpx

Junts reivindica la seva contribució a la governabilitat de Granollers en un temps d’excepció

En el segon Ple extraordinari consecutiu sobre l’estat de la ciutat marcat per la presència de la pandèmia, Àlex Sastre recorda les víctimes, agraeix la feina del personal sanitari i fa una crida a la població per completar la vacunació.

Aquesta és la seva intervenció íntegra en la sessió plenària del 23 de setembre de 2021.

Bona nit, alcalde, regidors, regidores i a tots els ciutadans i ciutadanes que seguiu el Ple a través de l’emissió en directe de Youtube.

Avui celebrem el Ple d’estat de la ciutat del 2021. Tornem a celebrar aquest ple on tracem la ratlla gruixuda de l’esdevenir més pròxim de la ciutat a la sala de plens, després de fer-ho l’any passat a Roca Umbert, en un escenari transitori que permetia preservar les mesures que ens ha imposat la pandèmia mundial de la COVID-19, que ha monopolitzat les nostres vides els darrers 18 mesos. Aquest també és el Ple d’Estat de la ciutat després de superar la meitat del mandat. Mentre preparava aquesta intervenció he estat reflexionant sobre el que ha succeït des que vam celebrar el Ple d’estat de la ciutat de l’any passat fins avui. I també sobre el que no ha passat.

Ens trobem encara immersos en les conseqüències d’una pandèmia que encara no ha marxat i que continua provocant estralls a la nostra societat i a la nostra ciutat. La COVID-19 ens ha pres éssers estimats, més de 290 persones han mort a l’hospital de Granollers; ha col·lapsat el sistema sanitari, amb 23 llits d’UCI ocupats; ens ha pres benestar físic i emocional -especialment entre la gent més jove i els infants-; ha obligat a mantenir tancats -parcialment o total- bars, restaurants, hotels, comerços, empreses, paralitzant la nostra economia i enviant persones a l’atur i a la precarietat.

Aquesta pandèmia ens ha afectat a tots, en un o altre grau. I difícilment podrem oblidar tot el que ens ha manllevat. Però pensem que a nosaltres, com a representants de la ciutadania, ara ens toca posar-ho en perspectiva per tal d’extreure’n conclusions que ens ajudin a sortir-ne més forts.

Un moment del Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat del 2021, que es s’ha pogut seguir per Youtube

Des de la màxima prudència i la incertesa que ens produeix aquesta pandèmia causada per una forma de vida que -com totes- evoluciona i muta. Des d’aquesta actitud, comencem a percebre llum al final del túnel. L’avenç de la vacunació ens permet afrontar una fase que un company ha denominat “La pre-postpandèmia”. Aquestes quotes de vacunació, que encara han de créixer -i aquí caldrà la col·laboració i implicació dels Ajuntaments per fer aquesta microcirurgia i arribar als col·lectius fins ara més reacis- ens permetran, amb una més que probable implantació del passaport COVID, recuperar un alt grau de normalitat i deixar enrere una primera fase de la pandèmia.

I evidentment, quan estem immersos en una pandèmia que ha provocat l’emergència sanitària més gran d’aquest segle XXI, en primer lloc cal centrar l’atenció en el sistema sanitari. En el nostre cas, el sistema sanitari de Granollers. Que alhora no és només de Granollers, sinó que ho és, per la nostra capitalitat, de bona part de la comarca. Cal, si fem referència a aquest àmbit, agrair la tasca de tots els professionals sanitaris de l’Hospital de Granollers i dels centres d’atenció primària que han treballat i que s’han sacrificat per mantenir a ratlla la pandèmia, que des que va començar no els hi ha donat cap treva. El meu reconeixement, el meu agraïment i meva admiració cap a tots ells.

Aquesta ciutat ha patit un infrafinançament sanitari, combinat amb una mala presa de decisions -com el tancament de Policlínica, en el seu moment- en aquest sentit. Enguany, però, hem de ressaltar que la ciutat està revertint aquesta situació. El nou equipament sanitari on s’ubicava l’antiga Policlínica s’obrirà abans de final d’any, si tot va segons el previst. L’hospital guanyarà un aliat en la gestió de la cirurgia ambulatòria, entre d’altres, alliberant capacitat. I també a finals de l’any passat el govern de la Generalitat anunciava l’ampliació de l’hospital de Granollers amb un nou edifici. En total el govern de la Generalitat haurà invertit més de 45 milions d’euros en equipaments sanitaris a la nostra ciutat. 13 milions d’euros amb la Policlínica i 32,5 milions amb l’ampliació de l’hospital. Aquests nous equipaments ens han de servir per rebaixar les llistes d’espera i per tant, per oferir una millor atenció als usuaris. Una atenció a l’alçada del paper que ha de jugar Granollers en l’àmbit sanitari. I a aquestes inversions hi haurem de sumar el nou espai de radioteràpia.

Assolides aquestes millores pel que fa a equipaments, la ciutat haurà d’obrir el meló de la governança sanitària d’aquests espais. En dos àmbits. En un àmbit territorial, millorant la coordinació amb els hospitals de Mollet i Sant Celoni, estudiant la creació d’un consorci sanitari al Vallès Oriental que ordeni l’atenció a una població de més de 400.000 persones. I a nivell estrictament local, de l’Hospital, amb un replantejament del patronat, per democratitzar-lo, i professionalitzar la presa de decisions estratègiques. Aquí la ciutat haurà de treballar un consens ampli en aquest sentit en els propers mesos. Aquest grup hi serà per donar estabilitat i solidesa a la direcció sanitària de la ciutat.

… Estabilitat i solidesa, com ho hem estat el darrer any i mig en que aquesta situació de crisi ens ha obligat, enteníem nosaltres, a liderar acords centrals per donar suport a qui més estava patint en l’àmbit econòmic i social les conseqüències de les restriccions. Moltes empreses arrossegaven dificultats econòmiques de la crisi econòmica del 2008. En conseqüència hi ha negocis que s’han vist obligats a tancar i d’altres que han patit i continuen patint molt per seguir aixecant la persiana cada dia. A causa dels tancaments, el coronavirus ens ha ensenyat com és la ciutat sense comerç, sense negocis, sense restauració i sense oci. És molt més grisa, trista i feble. És per tot això que calia i cal apostar decididament per potenciar el comerç, la restauració i les empreses de la nostra ciutat. I cal fer-ho per tenir una ciutat viva, activa i dinàmica …’ (Tall de vídeo a peu de pàgina)

A Granollers a l’abril de l’any passat, en plena primera onada de la pandèmia teníem una taxa d’atur registral del 14,33%. És a dir hi havia unes 4.300 persones desocupades. Actualment aquesta taxa es situa en 11,80%, que fan un total de 3.592 aturades. Estem lluny del 18,36% de l’any 2011. Però és evident que cal donar resposta a tota aquesta gent. I aquí l’Ajuntament hi ha de jugar un paper actiu. En aquest sentit, aquest grup ha pactat amb l’equip de govern un pla de xoc inclòs en el pressupost 2021 que incloïa subvencions a empreses i al treball autònom, reducció de taxes al sector de la restauració, una partida a la promoció del comerç i a la digitalització i una altra d’ajuts a les persones. També incloïa subvencions per a entitats esportives i culturals.

En aquesta “pre-postpandèmia”, com deia abans, hem reprès alguns requeriments que en un futur molt pròxim la ciutat i per delegació, els regidors que estem asseguts en aquest plenari, haurem de prendre decisions importants i afrontar algun repte.

La primera decisió, mirin si l’haurem de prendre en un futur proper que al Ple de la setmana vinent s’hi porta l’inici de la licitació del nou contracte de neteja de la ciutat. Aquest és un tema que permetin que els hi digui, fa força temps que no arrossega una bona gestió. Quan era el moment -durant l’anterior licitació- aquest grup ja els va avisar que no anàvem ben encaminats i que el contracte que proposaven no resoldria els problemes de neteja i recollida de residus que té la ciutat, a banda de no suposar cap canvi de model, cap modernització. La prova és l’estat en el qual s’ha trobat la ciutat i que actualment encara es troba en alguns moments. En reiterades ocasions hem expressat el convenciment que els serveis que presta l’Ajuntament, han d’excel·lir. Aquesta situació, amb propostes d’aquest grup sobre la taula, ha anat redreçant lleugerament el nefast rumb inicial amb un increment del control sobre l’execució del contracte.

No podem canviar la manera en que s’ha prestat un servei tan essencial com el de la neteja. Però sí que podem apuntar-nos els errors i tenir-los presents a l’hora de formalitzar el nou contracte de neteja per no caure dues vegades amb la mateixa pedra. En parlarem més àmpliament dimarts, però el nou contracte ha de contemplar, d’entrada, aquests 3 elements essencials: incorporació de més control per part de l’Ajuntament, millora substancial de les prestacions del servei i capacitat de modernització per implementar un nou model més just i que ens permeti incrementar el grau de recollida selectiva. En aquests requisits ens hi trobaran.

També ens tocarà decidir -ja ho hem començat a fer- sobre el model de gestió de l’aigua. Ja n’hem parlat al ple i crec que ho tornarem a fer, per tant no vull repetir arguments. Com bé saben, el grup municipal Junts és crític amb la gestió que han fet els ajuntaments amb la concessió d’aquest bé que acabarà a finals d’aquest any. I som crítics perquè entenem que hi ha hagut un baix control i seguiment de la concessió, un denominador comú amb el servei de recollida de residus i de neteja.

Fet que ha provocat mancances en la gestió d’aquest servei, i un dèficit inversor en la xarxa d’aigua potable.  La ciutat i els usuaris n’han pagat les conseqüències. N’han pagat les conseqüències amb talls de subministrament d’aigua a causa d’avaries per la falta de renovació de les canonades. L’estudi encarregat pel propi ajuntament fixa les inversions que caldrà dur a terme en més de 20 milions d’euros. I d’altra banda la concessió ha durat 50 anys: és evident que és massa temps per com entenem avui la contractació pública i com evolucionen els nostres dies.

I també hem d’afrontar reptes. Al desembre, d’aquí menys de 3 mesos, es celebrarà a la ciutat el mundial d’handbol femení. L’esdeveniment esportiu més important que acollirem des dels Jocs Olímpics de l’any 92. Tenim el repte de ser uns bons amfitrions. Però també de saber-lo aprofitar pel bé de la ciutat. Perquè la ciutat se’n beneficiï. Perquè se’n beneficiï el teixit econòmic de la ciutat. Els hotels, els restaurants, el comerç… I també tenim el desafiament d’aconseguir que la ciutat se’n senti partícep. Que la ciutat se senti orgullosa d’acollir aquest mundial i que se’l faci seu. Tenim una bona oportunitat i l’hem d’aprofitar. L’Ajuntament haurà de liderar aquesta implicació cívica en un moment de celebració per Granollers.

Fa un any, en unes condicions sensiblement diferents, parlava en aquest ple de necessitat de canviar la planificació que tots plegats havíem fet el 2019, quan ens imaginàvem una ciutat en un món que al final ha resultat ser diferent. Que havíem de renunciar transitòriament -insisteixo, tots- a alguns dels nostres projectes legítims per atendre l’emergència que se’ns havia originat. Però també vaig dir que a mesura que la pandèmia ens donés aire, li haviem de guanyar terreny. Havíem de recuperar espais perduts. La sensació és que tornem a ser en un d’aquests moments.

‘… L’arribada dels fons Next Generation és una oportunitat pel País i per la ciutat. També per Europa per reivindicar un paper modernitzador que havia oblidat temporalment. Granollers, i així ho hem estat treballant amb l’equip de govern, ha d’aprofitar aquesta finestra per reactivar de debò projectes que han quedat noquejats per qüestions diverses. Per exemple, la residència per a gent gran, que replantejada tenint en compte l’experiència que hem viscut, és una necessitat crònica d’aquesta ciutat …’ (Tall de vídeo a peu de pàgina)

I qui sap si els propers mesos o anys es podran materialitzar promeses electorals atàviques d’aquest alcalde? Com la del trasllat definitiu de l’estació de mercaderies perilloses a La Llagosta per poder desenvolupar la zona de la Bòbila, l’única on Granollers té l’oportunitat de créixer com a ciutat. El Pla d’Ordenació del 2006 defineix a grans trets aquell sector, però fa 15 anys d’això i si finalment es pot produir aquest desencallament caldrà generar un nou consens de ciutat a l’entorn de com concretar aquest desenvolupament.

La promesa que ja sí que no es podrà materialitzar és el trasllat del camp de futbol del c/ Girona a Palou, amb la qual es van despenjar un mes abans de les eleccions municipals de 2015. Perquè després d’un procés complex i ple d’entrebancs, finalment han desistit -unilateralment- d’aquesta opció i -unilateralment- han decidit que s’ubicarà en aquesta futura zona de la Bòbila.

‘… Alcalde, equip de govern, els convidem a abandonar l’unilateralisme -segur que els agrada aquesta invitació que tan prediquen en altres àmbits- aplicada a la planificació estratègica de la ciutat i els seus espais públics. Creïn espais de debat per aquests temes específics i cerquin aquests consensos. Cregui’ns, no serà tan difícil trobar-los. Tenen una oposició molt més responsable i amb més projecte i visió de ciutat que el que de vegades ens han volgut fer creure …’ (Tall de vídeo a peu de pàgina)

També ha revifat, amb una antel·lació inesperada respecte a l’habitual de cada 4 anys coincidint amb el període electoral, el cobriment de la via. Recordo, fent un exercici intens de memòria, quan ho va anunciar per primera vegada que jo era un jovenet que ni era regidor ni tan sols havia format part mai d’una candidatura. Des d’aleshores el cobriment ha anat apareixent per interès i desapareixent per obstacles diversos. Però és bo anar recordant que hi ha projectes que han planat de forma latent sense acabar mai de concretar-se malgrat ser una constant promesa i un element central del seu programa polític. Ja li avanço: tan de bo aquesta vegada sí que es pugui concretar. Però també li afegeixo: no ens preocupa tant cobrir la via com connectar la ciutat. La seva feina serà que ADIF finalment tiri endavant el projecte i la del consistori treballar en un projecte d’urbanització a l’entorn d’aquest cobriment que realment signifiqui tapar una cicatriu que ha marcat el desenvolupament urbanístic d’aquesta ciutat.

Els reptes són molt nombrosos. Enumerar-los tots, com la preocupació creixent per la seguretat a la ciutat o com donarem un nou impuls al sector de la cultura o a les entitats per tal de mantenir vigorós el nostre teixit associatiu, en són també alguns d’importants. En un debat que pretén ser amb traç gruixut com aquest suposo que ens sabran disculpar si no fem un detall extrem de tots i cada un dels elements que tenim per davant com a ciutat.

‘… Són els nostres uns temps complicats. Estranys. Imprevisibles, incerts. Temps on els consensos estan en risc. Com deia Gramsci, el vell món es mor i el nou està trigant -afegeixo massa- en aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres. (Els monstres que posen en qüestió allò que com a societat hem aconseguit els darrers 60 o 70 anys. Que abonen la violència contra la comunitat LGTBI, o contra els acords en matèria de lluita contra el canvi climàtic. Que neguen la voluntat més humana d’acollir el que fuig per salvar la vida. O que posen en dubte la democràcia i la capacitat de decidir dels pobles, i que abonen l’empresonament i la persecució dels dissidents. Catalunya segueix a la cruïlla entre la voluntat majoritària de la seva ciutadania de poder decidir de forma vinculant el seu futur i un estat espanyol que segueix sense reconèixer la seva personalitat nacional i la reprimeix a tots els nivells. Caldrà, alcalde, que refaci el seu compromís amb aquest dret a l’autodeterminació de Catalunya (perquè entenem que quan va manifestar que Catalunya havia de decidir el seu futur, parlava d’això) o subsumir-se definitivament al relat centralista que ha adoptat el PSC …’ (Tall de vídeo a peu de pàgina)

Granollers fa més de 14 anys que té una majoria absoluta socialista a l’Ajuntament. Legítima, guanyada a les urnes. De la qual també, legítimament es pot discrepar. La prova és que els que ho fem des d’aquest consistori acumulem més del 42% dels votants. Més d’una vegada he sentit, per part de diferents persones, adoptar un to burleta parlant del paper de l’oposició en una aritmètica com la granollerina. “No fem la crítica que caldria, no en traiem res de profit, no hi ha res a fer…”. L’oposició parlava de pressupostos participatius i ens deien que ja era prou participatiu que el seu programa el fessin parlant amb els ciutadans. Ja farà 4 anys que en aquesta ciutat hi ha pressupostos participatius. Aquest grup parlava de fomentar la contractació des de l’àmbit privat amb suport de l’Ajuntament i ens dèien que no farien transferències público-privades. Enguany hem tingut una nova convocatòria de xoc en aquest sentit. Parlàvem d’un canvi de model en la recollida selectiva i en el nou contracte es contemplarà avançar cap al pagament per generació. Podríem seguir amb més exemples.

Quan a Galileu el van obligar a abjurar de les seves tesis científiques, al fer-ho va murmurar “Eppur si muove”, que significa “I malgrat tot, es mou”. Malgrat la nostra posició en aquest plenari, sostinguda en el temps, seguim construint ciutat i, tot i ser la petita excavadora que intentava desencallar l’immens Evergreen al canal de Suez, anem movent voluntats en aquesta ciutat. També avança gràcies al que representem. En aquesta voluntat de construir Granollers és on seguirem residint.

Moltes gràcies.

COMPARTEIX!

Comparteix a facebook
Comparteix a twitter
Comparteix a whatsapp
Comparteix a email