fbpx

Horitzons d’esperança

Vivim un moment molt difícil. Mai havíem viscut una situació com la que està provocant la pandèmia del COVID-19, el coronavirus. Esperem que mai a les nostres vides n’haguem de viure una de similar. Potser només els nostres pares i avis, que van viure una guerra civil i una llarga i penosa postguerra tenen en el seu record una situació mínimament homologable a la que ens ha tocat viure.

Desenes de milers de persones contagiades, hospitals col·lapsats, personal sanitari sense el material òptim de protecció, centenars de morts, tota una població confinada al seu domicili, l’activitat econòmica aturada en la seva pràctica totalitat, milers de nous aturats. La situació és molt negativa i requerirà d’un esforç i d’una capacitat de resistència que fins ara molts no havíem hagut de requerir.

Ho farem. Ens quedarem a casa. No ens exposarem per acabar generant més feina al personal sanitari, per evitar que algú altre que ho necessiti es quedi sense l’assistència que li pertoca per culpa d’un acte d’irresponsabilitat. No exposarem els nostres avis i àvies, que van aixecar aquest País de la catàstrofe de la guerra i no es mereixen convertir-se en un segment condemnat. Serà difícil, però ho farem. Cada dia que passa és un dia més a prop de refer-nos.

Aplanarem la corba, trobarem un tractament i la vacuna. Recuperarem les feines perdudes, els ingressos aturats, les empreses malmeses, els comerços buits. Caldrà refer les polítiques pensades, els calendaris previstos, aplaçar inversions i condonar impostos i taxes. Tornarem a omplir les escoles, els restaurants i les terrasses, els concerts, els parcs, els carrers i les places. Farem el que sigui necessari. Una vegada em van dir que en això consistia la política: en dibuixar horitzons d’esperança. I en fer-los realitat.

Àlex Sastre i Prieto, portaveu del Grup Municipal Junts per Granollers.

COMPARTEIX!