L’Ajuntament de Granollers celebra un Ple sobre l’estat de la ciutat sota l’ombra del coronavirus i les seves conseqüències sanitàries, socials i econòmiques
Tretze quarts d’hora o, el que és el mateix, 195 minuts ha durat el Ple Extraordinari que el consistori granollerí ha dedicat a debatre l’estat de la ciutat d’aquest any 2020, que tots els ciutadans del món ja tenim gravats en la nostra memòria per sempre més. L’allau de dades que l’alcalde ha deixat caure per introduir la sessió parlen per si mateixes: 1.511 persones infectades, 784 atesos a l’Hospital de Granollers, 119 morts, 28 ingressats actualment, 4.418 aturats a 31 d’agost o 20.000 treballadors afectats per un ERTE. Un panorama desolador.
Mayoral ha continuat remarcant la col.laboració de tots els grups municipals per encarar la terrible situació sobrevinguda des del març: ‘Tots els grups hem buscat acords i estic convençut que la ciutat ho ha agraït’. Ha centrat la seva intervenció sobre cinc grans eixos: una ciutat amb cura de les persones; una ciutat saludable i sostenible; una ciutat que fa de l’educació una nova eina de creativitat; la dinamització de l’activitat económica per remuntar i el compromís de governar des d’una administració oberta, transparent i que treballi en xarxa, que ha anat desgranant amb actuacions realitzades i compromisos de futur. Ha acabat la seva exposició fent una referència a la situació política que viu Catalunya recordant diversos punts del Ban publicat amb motiu de la Diada de l’Onze de Setembre, sentenciant que ‘un futur millor no és possible, sinó que és necessari’.
Àlex Sastre planteja la necessitat que la ciutadania percebi coherència
Com tots els representants polítics que han intervingut en el Ple, el portaveu de Junts per Granollers Àlex Sastre ha tingut un record per a totes les persones que ens han deixat a causa de la pandèmia i per tots els serveis essencials, començant pels sanitaris, que han estar al peu del canó tots aquests mesos per plantar cara a la crisi que estem vivint (podeu llegir i veure la seva intervenció íntegra en aquesta página web). Ha fet èmfasi en las crisi económica desfermada, darrera dels estralls en la salut pública i a nivell social, que ja tenim aquí. Ha parlat de l’acarnissament que han patit sectors com els comerç, l’hostaleria i la restauració que ‘s’han vist obligats a estar tancats durant gairebé dos mesos i posteriorment obrir amb restriccions d’aforament, amb una població atemorida per un possible contagi i amb una capacitat de consum mermada per la crisi econòmica’. En aquest punt, ha dit: ‘cal dotar tots aquests sectors afectats més directament per les mesures de contenció del virus de la màxima certesa i la màxima seguretat econòmica i jurídica de la que siguem capaços les administracions’. Si es vol aconseguir que els ciutadans tinguin una percepció positiva dels representants polítics ‘hem de ser, reitero, el màxim de coherents, de flexibles, de creatius i de previsibles dins de la incertesa’. S’ha referit a la necessitat d’actuar amb seguretat i claredat perquè ‘sempre hem defensat el municipalisme com la primera trinxera de la línia política, la més propera a la ciutadania. És el moment d’un acord per fixar què estem disposats a fer i a deixar fer per mantenir la salut i alhora que tothom es pugui guanyar la vida. I de defensar-ho allà on calgui’. Ha valorat la col.laboració de tots els rups polítics en aquests mesos de crisi i les mesures de tota mena adoptades per fer front a les necessitats sorgides, pero ha anat més enllà: ‘Convé tornar al model que vam tirar endavant al període 2011-2016, on es van promoure plans de xoc econòmics amb amplis consensos polítics i socials en el marc del Consell Econòmic i Social. Seran plans de xocs diferents, perquè l’abast de la crisi no comprèn els mateixos sectors socials ni empresarials, ni l’impacte és de la mateixa magnitud i profunditat, però la recepta ha de ser similar: consens polític i ciutadà, inversió pública i estímul de l’activitat privada’. I s’ha referit a la forma de gestionar la ciutat en la post-pandèmia: ‘Hi la clara voluntat de refer el PAM (Pla d’Actuació Municipal) de forma raonable donades les circumstàncies. Han canviat algunes prioritats. Se n’han dibuixat de noves i algunes de les que hi figuren hauran de baixar dins la jerarquia de prioritats. En aquest sentit, aquest grup proposa un mirall al qual mirar-se a l’hora de reprioritzar els programes: el Pacte de Ciutat. Aquest acord té tots els ingredients per ser la referència a l’hora de mirar cap on hem de conduir el Granollers de la post-pandèmia’.
El nostre portaveu, quan ha parlat de temes polítics, ha tingut un record per a Jordi Turull, a la presó com la resta de condemnats per l’1-O i pels fets de setembre del 2017, que avui ha perdut el seu pare.
Altres intervencions dels portaveus
Mònica Ribell, de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya, ha obert el torn dels representants de l’oposició expressant una llarga llista de mancances i queixes formulades per ciutadans anònims sobre el funcionament de la ciutat i ha fet la seva exposició a partir de tres punts: incorporació de la participació ciutadana en el debat públic, dins de l’àmbit social; transformar la ciutat en termes físics i contribuir a convertir la ciutat en república. ‘La Covid-19, que s’ha gestionat prou bé a Granollers i a la comarca, no pot amagar les mancances estructurals que té l’Hospital de Granollers’, ha dit en referència a la qüestio sanitària. I ha reclamat la necessitat ‘d’obrir més Granollers a la comarca, perquè amb la situació actual cada cop será més difícil anar a Barcelona, i hem de ser més autosuficients’.
El portaveu de Ciutadans, Jorge Pavón, ha assenyalat que ‘Granollers s’enfronta a una situació nova’, per afegir més endavant que ‘les necessitats dels ciutadans no són moltes d’aquestes de les que estem parlant avui, sinó altres de ben diferents, lluny dels espais verds, la neteja o altres serveis’.
La quarta intervenció l’ha fet Núria Maynou, d’ERC, que després de parlar de les responsabilitats del Govern espanyol en la gestió de la Covid-19, ha dit que les retallades de Madrid comprometen la recuperació de Catalunya. S’ha centrat en Granollers per dir que ‘l’aprovació del Pacte de Ciutat ens satisfà, com ha destacat l’Àlex en la seva intervenció, però hem de mirar que no sigui paper mullat. Si és participatiu, cal aprofitar-lo i enfortir-lo i fer uns pressupostos participatius per sortir d’aquesta crisi’. Ha afegit, dirigint-se a l’equip de govern, que ’no poden continuar governant la ciutat des de la inèrcia, amb solucions velles a problemes nous’.També ha parlat de millorar la transparència a l’Hospital o ha reiterat la necessitat d’aconseguir una connexió orbital ferroviària entre els dos vallesos. I s’ha felicitat pel Ban de l’11-S, però ha insistit que al balcó de l’Ajuntament hi continua faltant el llaç groc.
Jordi Terrades, portaveu del Grup Socialista, ens ha fet tocar de peus amb els números, com a conseqüència del coronavirus, i ha avançat que vénen anys complicats ‘que no serán de contenció, sinó més aviat de retrocés pressupostari’. Ha explicat que ‘les transformacions que està experimentant Granollers en el seu entorn urbà, més que físiques, serán socials i econòmiques’, per acabar dient que ‘la concepció del treball, de l’oci, de les relacions personals, està canviant i això convertirá la sostenibilitat en un valor essencial’.
El torn de rèpliques
Ribell ha aprofitat la seva segona intervenció per plantejar aquesta pregunta, en tó positiu: ‘Després d’escoltar tots els grups, quina ciutat seriem capaços de fer si agafèssim totes les propostes que avui, tots plegats, hem plantejat aquí … ?. El regidor Pau Llobet ha prés la paraula en nom d’ERC i, després de felicitar de tot cor l’equip de govern per la feina feta durant tots aquests mesos, ha dit que li dol veure al Parlament com els seus companys del PSC ataquen al Govern Torra. Terrades ha contestat a Sastre, Ribell i a Llobet, a qui li ha etzibat, força emprenyat que ‘per a nosaltres, vostès, són adversaris polítics, no enemics’, en al.lusió a una picabaralla externa entre ERC i el PSC.
Com és habitual, Josep Mayoral ha tancat la sessió, després de felicitar el tó general de les intervencions, criticar algunes coses dites i accentuar la necessitat del diàleg una vegada més. Per aquesta raó, ha afirmat: ‘No vull criticar altres administracions en aquests moments, perquè ara no toca i cal tancar files per mirar junts endavant’.
Per cert, aquesta llarga sessió plenària s’ha tornat a fer a Roca Umbert, de forma restringida i retransmessa per You Tube. Sembla que será l’última de moment perquè es dóna per fet que la próxima sessió plenària, dimarts vinent, recuperarà el format virtual. I és que el gran problema de la societat actual, un virus indecent, corre pel carrer i possiblement encara no ha dit la seva última paraula.
