Junts per Granollers, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, presenta una moció perquè el ple municipal de setembre aprovi un reconeixement públic de la ciutat al diputat granollerí que el 1714 es va oposar a la capitulació de Barcelona
Aquest matí de diumenge, 11 de setembre i Diada Nacional de Catalunya, Àlex Sastre, portaveu del grup municipal Junts per Granollers, ha presentat als mitjans de comunicació una moció perquè la ciutat reconegui públicament al polític Francesc de Perpinyà, que en la seva condició de membre de la Diputació del General l’any 1714 es va oposar a la capitulació de Barcelona, al final de la Guerra de Successió. La moció, que demana iniciar el procés per dedicar un carrer, plaça o espai municipal a Francesc de Perpinyà Sala i Sasala; instal.lar una plaça commemorativa a la finca de la plaça de la Porxada on va viure i fer campanyes de divulgació histórica sobre la seva figura, s’haurà de debatre en el ple municipal del proper 27 de setembre.
Sastre, en la seva exposició davant dels periodistes, ha fet una glosa sobre Francesc de Perpinyà, ‘possiblement un dels granollerins més il.lustres dels segles XVII i XVIII i de tota la història de la ciutat’ i ha recordat que el nostre grup, l’any passat, també amb motiu de l’Onze de Setembre, ‘ja vam fer un acte per recordar la seva figura, desconeguda per molts, i que va tenir la valentía d’oposar-se a una claudicació que, com tots sabem, va comportar la supressió de les lleis catalanes i la imposició del decret de Nova Planta implantat pel règim borbònic’. Val a dir que Francesc de Perpinyà (1675-1730) no tenia cap vinculació amb Lluís Maria Perpinyà, a qui va dedicada l’actual plaça Perpinyà de Granollers. Per aquesta raó, a preguntes dels periodistes sobre si Junts per Granollers pensava en un indret concret de la ciutat per homenatjar al polític il.lustre, Sastre ha contestat ‘que no, que si s’aprova i se segueix la tramitació normal, qualsevol lloc de la ciutat actual o futura, servirá per tributar com és mereix aquest reconeixement a un personatge que va tenir una gran visió política i que va defensar per damunt de tot els interessos de Catalunya’, tot i que finalment el seu esforç personal no va servir per evitar la rendició de la Ciutat Comptal amb les consabudes conseqüències en la història del nostre país.
AQUÍ TENÍU EL TEXTE ÍNTEGRE DE LA MOCIÓ D’HOMENATGE AL GRANOLLERÍ FRANCESC DE PERPINYÀ
Francesc de Perpinyà Sala i Sasala va ser un polític i militar que va néixer l’any 1675 a Granollers. Francesc era fill d’una família benestant que residia al Palau Perpinyà Masferrer de la plaça de la Porxada, actualment número 21-23 de la plaça.
Perpinyà fou diputat de la Diputació del General durant el setge a la ciutat de Barcelona per part de les tropes borbòniques de Felip V de l’any 1713. Va ser-ne escollit el 22 de juliol del 1713. Així doncs, Perpinyà va jugar un paper distingit durant les deliberacions de la capitulació de Barcelona que va signar el general Villarroel.
Després de la signatura de la capitulació de Barcelona se li van embargar tots els béns, que no li van ser retornats fins la signatura de la pau de Viena de l’any 1725. És possiblement el granollerí més il·lustre nascut el segle XVII.
El 25 de juliol del 1713 va començar el setge de la ciutat de Barcelona per part de les tropes borbòniques del rei Felip V, en un intent d’aquest rei de sotmetre Barcelona al seu regnat.
Per posar-ho en context, en el conflicte per a la successió del tron d’Espanya, Barcelona es declara austriacista, és a dir que reconeixia a l’arxiduc Carles com a successor de Carles II, últim rei de la casa dels Habsburg, enlloc de Felip de Borbó, duc d’Anjou, qui acabarà esdevenint Felip V.
La guerra de successió espanyola va acabar derivant en una guerra civil entre els borbònics, que majoritàriament es concentraven a la corona de Castella, i els austriacistes, que majoritàriament es concentraven a la corona catalanoaragonesa.
Així doncs el juliol del 1713 comença el setge sobre la ciutat de Barcelona. Aquest setge arriba a les seves hores finals la matinada de l’11 de setembre del 1714, és a dir més d’un any després de l’inici del setge, quan les tropes borbòniques aconsegueixen obrir set bretxes a les muralles de la ciutat, per les quals van entrar i on a causa de l’entrada a la ciutat es van produir intensos combats fins que el coronel Pau de Tohar va batre el tambor sol·licitant parlamentar amb el duc de Berwick, qui dirigia l’ofensiva, per negociar la capitulació. Berwick va concedir una suspensió d’armes que finalment, després d’hores de deliberació per part dels membres vius dels Tres Comuns, va acabar amb la signatura el 12 de setembre de la capitulació per part de tots els membres. Aquest era el conjunt de les tres principals institucions catalanes; la Diputació del General de Catalunya; el Consell de Cent de Barcelona i el Braç militar de Catalunya, excepte del diputat Francesc de Perpinyà que va ser l’únic membre que es va negar a firmar la capitulació davant de les tropes borbòniques, en entendre que això comportaria la supressió de les lleis pròpies de Catalunya i la imposició de les lleis del règim borbònic concretades amb el decret de Nova Planta.
El 13 de setembre les tropes de Felip V van ocupar la ciutat i van suprimir la Diputació del General de Catalunya, el Consell de Cent de Barcelona i el Braç militar de Catalunya. De fet, Felip només estava disposat a acceptar la rendició incondicional. Alhora van decomissar tots els béns de la noblesa.
El principal motiu que els membres dels Tres Comuns no volessin acceptar la capitulació abans de que les tropes borbòniques entressin a la ciutat era que no estaven disposats a signar la rendició si aquesta no implicava el manteniment de les institucions catalanes. El rei Felip V per la seva banda no estava disposat a acceptar aquesta clàusula.
És per això que es pot erigir a Francesc de Perpinyà com a ferm defensor de les institucions d’autogovern de Catalunya.
Per tot això el grup municipal Junts per Granollers proposa al Ple de la corporació l’adopció del següents
ACORDS:
PRIMER.- Iniciar, en el marc de la Comissió del Nomenclàtor, l’expedient per tal d’acordar que es dediqui un carrer, plaça o espai municipal a Francesc de Perpinyà Sala i Sasala.
SEGON.- Instal·lar una placa commemorativa, si la propietat actual ho considera oportú, al Palau Perpinyà Masferrer, actual edifici número 21-23 de la plaça de la Porxada, on visqué Francesc de Perpinyà.
TERCER.- Realitzar campanyes per tal de divulgar la historia de Francesc de Perpinyà Sala i Sasala, per tal de donar-lo a conèixer.
