Article publicat al diari El 9 Nou, divendres 22 d’abril de 2022.
Doncs sí, sembla que la primavera ja és aquí. Per sort, esperem i desitgem que amb les pluges caigudes aquests últims dies a molts llocs del país s’hagi esvaït el temor a un estiu de sequera i ara, gràcies a elles, els camps verdegen d’allò més i les flors pinten el paisatge de tots els colors. I amb la primavera i la floració arriba el pol·len i les al·lèrgies, que segur que més d´un pensava pal·liar amb la mascareta. I serà que no, perquè els propers dies ens acomiadarem (relativament) d’aquest estri que ens ha acompanyat durant tota la pandèmia, més de dos anys.
Amb l´arribada de la primavera hem vist florir també la vida al carrer, les entitats i associacions dels pobles i les ciutats, desitjoses de tornar a la “normalitat” -i ho poso entre cometes perquè crec que ja desconeixem el seu significat- han recuperat les exposicions, mostres i exhibicions; les fires i mercats de tota mena i el seu ampli ventall d´activitats. Tot aquest bullici, sens dubte, és el que nodreix de singularitat, identitat i caliu al territori.
Però no tot són flors i violes: com diu el refrany “la primavera la sang altera”, i no sé ben bé si el significat d´alteració és el més indicat pel moment actual, però en aquest context primaveral m’atreviria a dir que si:
Alterar [1.] Canviar les característiques, l’essència o la forma d´una cosa. [2.] Pertorbar, destrossar, trastornar l´estat normal d´una cosa.
Rellegint el significat del verb i reflexionant en l’entorn polític i social, és obvi que aquesta primavera està alterada, farcida d’alteracions, valgui la redundància; i no m’hi endinsaré, perquè a la premsa, a la ràdio, a la televisió o a les xarxes ja ho fan prou bé i no cal ni tan sols seguir els mitjans de comunicació perquè cadascú de nosaltres viu aquestes alteracions, directa o indirectament, amb les factures de la llum, el gas, entre moltes i d’altres coses …
Com totes les estacions de l’any, i com tot a la vida, aquesta primavera ha tingut un inici i tindrà un final, i desitjo sincerament que aquesta primavera, tan alterada conceptualment, s’esvaeixi i es transformi en un estiu càlid, calorós, molt viu, ple d’animació, de passió, on hi regni la raó i el seny. Malgrat tot us he de confessar que la primavera és l’època de l’any que més m’agrada, on per mi tot comença de nou, on tot es regenera i reneix. On tot pren vida, el dia es fa més llarg, el sol és més present i ens agrada retrobar-nos a l’aire lliure.
A la primavera els carrers s’omplen de vida i també al més d’abril de roses i llibres, torna Sant Jordi, que enguany esperem que sigui sense la companyia del maleït Drac Verd que ens ha empaitat aquests darrers dos anys. Un Sant Jordi sense llances ni sang. A cap lloc del món, començant per Ucraïna, terrible conflicte a centreuropa que -per recent i per les conseqüències que està originant- percebem més proper en aquests moments. Enguany volem una altra versió -per què no?- on el drac sigui vegetarià i el Sant Jordi recicli, on la fada pugui ser transgènere, on amb pau i harmonia ens hi trobem tothom.
Us desitjo doncs que gaudiu tant com pugueu d’aquesta primavera, que reflexioneu i penseu en com reiniciar-nos, reinventar-nos, transformar-nos, renéixer amb valors i vèncer les pors. I que no ens manquin ni llibres ni roses …
Bona diada de Sant Jordi!
Laura Sabatés i Ortega. Regidora de Junts per Granollers.
