fbpx

El català, en perill

Article publicat al diari El 9 Nou, divendres 17 de juny de 2202

‘Parli, parli’, explica sempre la meva mare que deia l’avi quan acabada la guerra civil van venir a viure a Barcelona. Ell volia que li parlessin català per aprendre’l aviat i no tenir problemes per entendre’s al lloc on havia decidit establir-se. I aquesta era l’actitud de la gran majoria de gent que va optar per venir a Catalunya. Avis i besavis de gran part de la generació actual.

I era una època en què la nostra llengua va tenir repetides prohibicions i fins i tot càstigs per utilitzar-la, però va sobreviure i ha de continuar fent-ho perquè acabar amb una llengua és acabar amb un poble i ni abans ni mai això no es pot permetre. La llengua és la nostra essència i per aquesta raó l’hem de defensar sempre. És una autèntica sort poder tenir una llengua més, tant de bo en tinguèssim més. Tant de bo es pogués acabar la formació obligatòria amb un alt nivell de català, castellà i un mínim d’anglès o de francès, també. És un fet que la riquesa formativa engrandeix un país.

El nostre model ha estat elogiat pel High Level Group on Multilingualism, una comissió de la Unió Europea, i el posava com a exemple de la gestió del multilingüisme i com a model per la resta de territoris europeus amb llengües que han patit situacions semblants a la nostra.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 79 va establir el català com a llengua pròpia i oficial, conjuntament amb l’espanyol, i l’any 83 la Llei 7/1983 de normalització lingüística a Catalunya va declarar el català la llengua pròpia de l’ensenyament en tots els nivells educatius garantint per a tots els alumnes un coneixement suficient de català i castellà. La llei del 98, va incorporar per primera vegada que el català s’ha d’utilitzar “com a llengua vehicular i d’aprenentatge”. I el 2010, va venir la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia del 2006 qüestionant que el català fos l’única llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, demanant un percentatge similar de classes en les dues llengües oficials. El 2013 la llei Wert va imposar que el castellà era “la llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’Estat”. I des del 2014 per sentència del TSJC s’ha obligat a fer el 25% de les classes en castellà per les famílies que ho demanaven. Mentrestant, el nombre de professors que sempre parlaven en català a classe ha passat del 61% (2013), al 46,8% (2021), i segons el Síndic de Greuges, el castellà ja s’utilitza durant el 33,1% de la jornada escolar.

En canvi ,avui en dia, hi ha qui diu que a Catalunya hi ha una mena d’apartheid lingüístic, que hi ha discriminació per la llengua, paraules d’aquells que aprofiten la llengua com a eina de confrontació. Però res més lluny de la realitat. Mentida rere mentida quant la realitat del dia als nostres carrers, als nostres patis i a les mateixes aules, és totalment diferent.

Cada vegada el percentatge de nens escolaritzats que provenen de famílies no catalanoparlants és superior i això fa que sovint acabin vehiculant-se en la llengua castellana, llengua més habitual a molts patis i places, i això no ajuda al català en l’educació primària i encara és molt pitjor a secundària. Tot i aquestes circumstàncies que no ajuden pas al català, en canvi, es confirma la bona forma del castellà; a les proves de selectivitat durant molts anys alumnes de Catalunya treuen millor nota a llengua castellana que catalana. És a dir, que Catalunya està per sobre en la mitjana nacional en el percentatge d’aprovats en llengua castellana. Crec que hi ha una dada també important en el fet que fora de Catalunya, a Espanya, només hi ha 10 universitats que ensenyen llengua catalana i, en canvi, als Estats Units n’hi ha 23, a França i al Regne Unit 21, 20 a Alemanya i 13 a Itàlia. Prou significatiu, no trobeu …?

Al final, el Parlament ha aprovat la llei del català per la sentència del TSJC que obliga a fer el 25% de les classes en castellà, s’ha aprovat més tard del previst i és normal. La proposició de llei estableix que el castellà és “curricular” i es refereix al català a l’escola com a llengua “vehicular”. Sense comentaris.

A l’escola s’han de garantir les mateixes oportunitats per a tothom i volem alumnes competents en totes les seves formacions i en català per descomptat també. Que no els hi preocupi tant el castellà, que el que realment perilla és el català !!!

Amanda Ramos. Regidora de Junts per Granollers.

COMPARTEIX!