Darrerament i de forma periòdica, a vegades fins i tot més sovint del que voldríem, escoltem i llegim lamentacions arran de la desaparició d?establiments i espais amb llarga tradició a la ciutat. Can Layon i Can Puigdomènech son els darrers episodis d?una llarga llista que no volem repetir per no reincidir en el dolor que causa el record de la seva pèrdua.
Es tracta d?una successió de fets puntuals, però la seva recurrència ens fa sentir que una part de la ciutat desapareix. Per no caure en el desànim nostàlgic pensem que potser és llei de vida, però no podem evitar pensar si alguna cosa més es podria fer des del govern de la ciutat per afavorir unes condicions que permetessin la continuïtat d?aquests espais que ens sentim tant nostres.
Els que tenim certa edat fins i tot podem recordar la il·lusió amb què alguns d?aquests establiments es van obrir i van ser rebuts a la ciutat. I busquem consol cercant també aquestes noves il·lusions. Part de la ciutat se?n va, però alhora també en neix de nova.
El que passa és que la ciutat que se?n va té noms, cognoms i mil records associats? I la ciutat que neix encara no té nom, com a la cançó d?U2. La ciutat que neix es diu PMU28C, PMU29, PMU Sector 136A, PMU Sector 110B, etc? Es tracta de plans urbanístics en desenvolupament a la nostra ciutat. Al darrera hi ha molt treball tècnic, interessos econòmics? I també decisions polítiques a prendre sobre els usos, els espais, les alçades i les alineacions que redefiniran no només un espai físic, sinó les possibilitats de futur, les oportunitats? I també els nous habitatges i establiments on famílies i activitats començaran noves il·lusions, així com espais públics i equipaments que també faran ciutat.
Tinguem doncs la mateixa cura i sensibilitat en planejar aquests nous espais? Perquè només la il·lusió que generi la nova ciutat permetrà acomiadar amb serenor la ciutat que se?n va i no caure en el desànim.
Oriol Vila
Regidor Junts per Granollers
