Tenia aquest article a mig fer quan, de sobte, em vaig adonar que el que estava escrivint estava estretament lligat al que passava al meu voltant. En tots els àmbits prenia sentit fer aquesta reflexió. Enraonar sobre el compromís i la implicació a tots nivells perquè, tant de forma col·lectiva com individualment, calia deixar de ser només oients o espectadors de tot allò que s’esdevé.
Va ser una tarda, just abans de les cinc, que sentia com diferents comentaristes parlaven de l’erupció del volcà de l’illa canària de la Palma, i jo m’imaginava com la lava anava desdibuixant qualsevol signe de vida per allà on passava, esborrant els colors i convertint aquell espai en buidor, tons grisosos i cendra.
Aleshores vaig parar l’ordinador i la ràdio a corre-cuita i vaig sortir pitant a buscar al Pep a l’escola. Anàvem xino-xano pel carrer i ell, tot pensatiu, curiosament va i em diu: “Mama, ja he entès això del volcà, ja sé per què ha passat: la Terra s’està queixant perquè no l’estem cuidant prou!”; i acte seguit jo li pregunto: “tu creus que és així?, que en lloc d’un fenomen natural aquesta erupció volcànica és una queixa de la terra …? i què hem de fer, doncs …?”. Em mira seriós i em diu: “Cuidar-la, mama!. A l’escola hem estat parlant i si no fem res d’aquí a uns anys, ves a saber. Ara encara hi som a temps, l’hem de protegir. Què no ho entens?”.
Vam seguir caminant i conversant sobre el que podíem fer per cuidar el planeta Terra; com a persones individualment, com a grup, amb la família o amb els amics, de com podem fer accions que contribueixin a millorar la situació. Però el que a ell li sobtava era perquè els grans (els adults), els alcaldes, els presidents, els governants, totes les persones de totes les ciutats de tots els països, de tot el món mundial, no es posaven d’acord ni que fóra almenys per salvar la Terra …!
I si aquesta és la sensació i la percepció que té un nen de deu anys, el sentiment d’un infant que volem que creixi amb il·lusió, amb valors, amb compromís, quin missatge estem donant?. Què estem transmeten a les generacions futures?.
Parlem i pactem a nivell mundial per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), per eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a totes les persones; però sovint aquests pactes queden recollits en discursos extensos i plecs molt ben redactats que només veuen la llum per una escletxa molt prima …
Estem realment compromesos?. En el nostre dia a dia som responsables del que passa al nostre entorn més proper i això causa un efecte dominó que ens fa actors també del que passa al món. Deixem de queixar-nos, de criticar per criticar, de qüestionar sense aportar. Si reduïm, reutilitzem i reciclem i mirem de fer-ho cada dia més, millor; si podem anar a peu a comprar o a treballar, o a l’escola, intentem-ho. Amb el nostre exemple ensenyarem als petits i potser serem font d´inspiració per els nostres familiars, amics i veïns …
Passem a l´acció, per petita que sigui la llavor donarà fruit. Mirem al futur en positiu i agafem compromisos que vagin mes enllà de mirar-nos al melic i si cal que busquem sinergies i cerquem aliances, fem-ho! Aportem idees que ajudin a transformar el que no ens agrada i així deixarem de ser espectadors. Fem-ho junts!.
Laura Sabatés i Ortega. Regidora de Junts per Granollers.
(Article publicat al diari El 9 Nou, el dilluns 27 de setembre de 2021)
