Aquest és el text de la moció que Junts per Granollers ha presentat amb data 15 de maig de 2020 instant l’Ajuntament de Granollers a sol.licitar a l’Estat l’aplicació d’un impost del valor afegit (IVA) reduït en la prestació de serveis vinculats amb la pràctica de l’activitat física i esportiva.
L’esport i l’activitat física és un sector que té una importància cabdal en la cohesió social territorial, en la formació dels nostres infants i joves, en elbenestar i la salut del conjunt de la ciutadania, així com en la projecció delsnostres municipis internacionalment.
Un sector plural, amb agents públics, associatius sense ànim de lucre iempresa privada, basat en la cooperació entres les administracions públiques iel teixit associatiu esportiu. Aquest està format, entre d’altres, pels 947municipis de Catalunya amb els CEM, centres esportius municipals, i d’altres40.000 equipaments i instal·lacions esportives, la majoria també municipals; consells esportius comarcals que apleguen més de 450.000 esportistesescolars; 18.000 clubs i entitats esportives; federacions esportives catalanesque apleguen més de 600.000 esportistesuniversitats catalanes amb els seuscorresponents serveis esportiu; centres esportius privats (fitness); una potent indústria esportiva amb una promoció econòmica de 600 empreses relacionades amb el sector, que segons l’INDESCAT facturen més de 3.500 milions d’euros i ocupen prop de 30.000 persones.
L’Observatori Català de l’Esport ens informa que el pes del sector a Catalunya és del 2.1% en el Producte Interior Brut, que ocupa a més de 95.000treballadors i que representa un 3,2% del total de l’ocupació. Diferents estudisdemostren que la pràctica d’activitat física augmenta l’estalvi sanitari i millora laproductivitat d’estudiants i treballadors.
Malauradament l’impacte de la pandèmia del COVID-19, està comportant laconsegüent pèrdua de poder adquisitiu de les famílies, la qual cosa posa enrisc la continuïtat de l’accés a la pràctica de l’activitat física i l’esport a laciutadania. Ens cal doncs, cercar mecanismes per a rebaixar aquesta pressiófiscal del 21% de l’IVA que recau sobre les famílies, usuàries de clubs i de centres esportius siguin públics o privats.
L’anterior increment excepcional de l’IVA del 8% al 21% adoptat estratègicament per a fer front a la crisi immobiliària i bancària de 2008 va constatar un pas enrere tant pels usuaris d’aquest servei com pels prestadors d’aquests.
Si es compara el tipus impositiu a les activitats esportives a l’Estat amb la resta de països de la Unió Europea, aquest està per sobre de la mitjana. Amb relació als grans països europeus, només Itàlia aplica un IVA lleugerament superior a l’espanyol (22%), mentre que Alemanya, França, el Regne Unit apliquen tipus inferiors, segons ens informa la UFEC.
El sector dels serveis esportius, entre ells clubs i entitats sense ànim de lucre, desenvolupen unes activitats econòmiques altament intensives en ocupació, de manera que la decisió d’augmentar l’IVA va propiciar un increment de preus, una baixada d’usuaris i, en definitiva una destrucció d’ocupació no justificada.
Mantenir un IVA del 21% en els serveis esportius comporta no incentiva la pràctica esportiva i d’activitat física, i té directament unes conseqüències negatives per a la salut en la població, doncs, resulta oportú recordar-ne els beneficis tant físics com mentals, tant fisiològics (redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, tensió arterial alta, càncer de còlon i diabetis), com
psicològics (disminueix el risc de patir estrès, ansietat i depressió), com socials (fomenta la cohesió social).
L’estalvi en els pressupostos públics que suposa la pràctica de l’esport és ben evident. Per cada euro que s’inverteix en exercici físic s’estalvia com a mínim 6 € en despesa sanitària. Però aquest estalvi va més enllà de la despesa sanitària. Segons càlculs realitzats per experts, el cost de la inactivitat física per a la productivitat laboral, el turisme, l’educació i els problemes de salut mental s’han estimat en 5.000 milions d’euros. Des del punt de vista laboral, el cost de la inactivitat física es calcula que comporta 2.500 milions d’euros de pèrdues a causa de determinades patologies, baixes laborals, depressió i baixa productivitat.
Per tant, mantenir un IVA del 21% pels serveis vinculats amb l’esport i l’activitat física és una mesura que, no només perjudica el teixit esportiu, gran part d’aquest sense ànim de lucre, sinó que també contraria una política de sal pública sòlida i efectiva en benefici dels ciutadans així com, en definitiva, elsrecursos públics.
Aquesta situació de greuge, s’ha vist augmentada per les mesures adoptades amb la finalitat d’afrontar la crisi sanitària provocada pel COVID-19, en la que ens hem vist obligats a tancar totes les instal·lacions esportives i a suspendretota activitat relacionada amb la prestació de serveis esportius. Una singularitat que, sens dubte, comporta un ampli perjudici social a les famílies usuàries, ieconòmic a molts clubs sense ànim de lucre. Un perjudici que es veu incrementat enormement davant la proximitat de les activitats esportives estivals.
Atès que la crisi sanitària derivada de la COVID-19 està afectant intensament el desenvolupament normal de l’activitat en molts dels sectors de la nostra societat, inclòs el sector esportiu, amb greu afectació a la situació personal, econòmica i social de les persones.
Atès que el teixit associatiu de l’esport serà un dels darrers sectors a recuperar la normalitat a mesura que avancem en la lluita contra la pandèmia.
Atès que la paralització del sector esportiu està ja comportant i comportarà grans pèrdues de recursos i capacitat a les entitats esportives, que perjudicarà l’accés a l’esport de les persones practicants.
Atès que considerem que l’esport és el quart pilar de l’estat del benestar i volem garantir que els efectes d’aquesta crisi tinguin el menor impacte possible en els drets i llibertats que la nostra societat ha assolit, essent la pràctica generalitzada d’esport una de les grans fites aconseguides fins al moment.
Atès que la societat i el sector organitzat de l’esport ho demana, i s’ha creat a tal efecte la Taula de Treball que promou el Pla Nacional per a la Reactivació de l’Activitat Física i l’Esport promogut per la Secretaria General de l’Esport entre les diferents administracions i el sector.
D’acord amb tot lo exposat, demanem que el Ple de l’Ajuntament de Granollers aprovi els següents
ACORDS:
Primer.- Instar al Govern de l’Estat que modifiqui la “Ley 37/1992, de 28 de septiembre del impuesto sobre el valor añadido”, implementant la seva modificació cap a un IVA reduït del 10% en la prestació de serveis vinculats amb la pràctica d’activitat física i esportiva tot deixant sense efecte la gravació fiscal del 21% en relació amb aquestes.
Segon.- Instar al Govern de l’Estat que implementi alhora la creació d’un nou IVA híper reduït del 4% aplicable a la prestació de serveis vinculats amb la pràctica d’activitat física i esportiva en centres esportius tant públics com privats adreçats a persones amb prescripció mèdica específica feta des dels Centres d’Atenció Primària.
Tercer.- Donar trasllat d’aquests acords la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, al Ministeri d’Economia i Hisenda i al Ministeri de Sanitat, Consum i Serveis Socials del Govern de l’Estat, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats, als Grups Parlamentaris del Senat, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Secretaria General de l’Esport del Govern de
Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació Catalana de Municipis, a la UCEC Unió de Consells Esportius de Catalunya, a la UFEC Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a les Universitats de Catalunya, a Foment de Treball, a PIMEC, a INDESCAT Catalan Sports Cluster, i a l’ADECAF Associació d’Empresaris de clubs Catalans de Fitness.
