Catalunya ha viscut avui el segon aniversari de l’1 d’octubre del 2017, la data en qué gairebé dos milions i mig de catalans vam expressar a les urnes la ferma voluntat de decidir el nostre futur, un dret que l’Estat espanyol ens va negar i que es va saldar amb una ferotge repressió que va provocar més d’un miler de ferits. Tot el país, i Granollers també, ho ha volgut recordar organitzant tota mena d’activitats al llarg del dia i fer costat, d’aquesta forma, als presos i preses i als exiliats i exiliades polítics que des d’aquella data i en les setmanes posteriors vam comprovar com canviaven les seves vides per defensar uns ideals i complir el mandat del poble. Junts per Granollers s’hi ha sumat i ha participat en aquesta commemoració condicionada per la imminent sentència del judici fet al Tribunal Suprem contra els nostres representants.
Sens dubte, la lectura del manifest a càrrec de l’artista Vicenç Viaplana ha estat el punt central de totes les activitats que durant la jornada han tingut per escenari la plaça de la Porxada. En unes emotives paraules, Viaplana ha assenyalat ‘que som un poble que sap el què vol i el que vol és molt senzill d’entendre: llibertat i democràcia …’ Referint-se a la reacció desproporcionada de l’Estat, llavors i des de aleshores, ha denunciat que ‘la maquinària no ha parat intentant, amb sòrdides estratègies, aturar els desitjos de llibertat i democràcia del poble català … ‘ i ha criticat que tota aquesta ‘maquinària ha convertit partits que havíen sigut socialistes en franquícies del no res … On sou?, també us necessitem perquè encara hi sou a temps de recuperar la dignitat …’ en al.lusió al PSC, que governa Granollers. Més endavant ha insistit que ‘som el poble més pacífic del món, però que el deliri segueix, negant realitats inqüestionables i fabricant falsos relats i burdes mentides, empresonant, jugant, reprimint …’ Vicenç Viaplana ha volgut acabar la intervenció fent un cant a l’esperança: ‘hem vist com, al llarg de la història, grans imperis, religions, dogmes sagrats i poders de tota mena que crèiem eterns s’acaben esvaint en un no res … i és així com, un dia o potser una nit, tornarem aquí (a la plaça de la Porxada) i recordarem aquell 1 d’octubre, en què varen apallissar a gent de bona fe per voler votar … Aquell dia, arribarà i serà diferent…’ ha sentenciat.
Durant el matí s’ha obert l’exposició commemorativa, sota la Porxada, consistent en un conjunt de plafons grocs damunt dels quals es reproduïen fotografies de la jornada del referèndum de l’1-O, amb moltes instantànies de gent exercint del seu dret a votar i de l’alta afluència als col.legis però també dures imatges, sobretot del fotoperiodista Jordi Borràs, sobre les conseqüències de la brutal acció policial aquella jornada que els catalans tenim estampada a la nostra memòria.
Els plafons de l’exposició 
Foto d’un home ferit l’1-O
La commemoració d’aquest segon aniversari s’ha completat amb una actuació musical, paradetes de les entitats sobiranistes i, per acabar, una botifarrada popular al mòdic preu de cinc eurets que moltes persones s’han perdut perquè els tiquets han volat …
Imatge durant la lectura del manifest 
Actuació musical abans de començar l’acte
Les paradetes de les entitats … 
… han estat presents a la Porxada
‘Visca Catalunya lliure, oberta i creativa …’ com ha proclamat Vicenç Viaplana enmig d’una sonora ovació.
