El passat 14 de febrer Catalunya va celebrar unes eleccions al Parlament en una situació excepcional i molt complicada per la pandèmia que ja fa gairebé un any que ens ha canviat la vida i per la situació de repressió que vivim especialment des del 2017. Els resultats ens obliguen a una sèrie de reflexions:
Primer, la majoria absoluta en vots i escons de l’independentisme confirma que aquest és un projecte que va més enllà de les estratègies de partit, que es va consolidant i castiga a qui no va de cara. Però també s’ha constatat que segueix partit per ‘la meitat’ i que les victòries només són per decidir la presidència però no l’hegemonia. Si vol assolir l’objectiu, l’independentisme ha de bastir una estratègia conjunta.
Segona, la irrupció de la ultradreta al Parlament, i com a quarta força política, és un element catastròfic que la resta de formacions hauran de tenir ben present en el dia a dia parlamentari.
Tercera, ERC ha estat la primera força del bloc independentista i és qui té la clau per decidir quina majoria s’imposa al Parlament. Però en una de les combinacions no té dret legítim a presidir la Generalitat, que correspon al PSC, que ha guanyat les eleccions de forma pírrica -per l’ensorrament de C’s i la bicefàlia de l’independentisme- però amb escasses possibilitats de teixir una majoria d’investidura.
Quarta, Junts hem fet un gran resultat atenent la complexitat de la nostra posició, venint d’una escissió, amb candidata ’nova’, sense drets electorals i sense favor mediàtic. Hem competit fins al final i no hem guanyat pels vots que al final no han tingut representació en escons.
En resum, cap ben alt, que no quedi per Junts treballar la investidura d’un govern independentista i a consolidar lideratges i posicions, interna i externament. Ara es va aclarint l’espai que Junts representa i això vol feina de fons.
Visca Catalunya lliure.
Àlex Sastre i Prieto. Regidor portaveu de Junts per Granollers.
(Article publicat al Butlletí Municipal de Granollers, març de 2021)
