Article publicat al diari El 9 Nou, dilluns 4 d’abril de 2022.
Amb aquest oxímoron –un recurs literari on es contraposen dos conceptes clarament contradictoris- comença en Josep Vicenç Foix una de les estrofes del seu poema “Ho sap tothom i és profecia”. Res no s’acaba i tot comença podria descriure perfectament els sentiments contradictoris que han impregnat la política granollerina aquests darrers dies.
Josep Mayoral, qui ha sigut alcalde durant els darrers 18 anys i regidor els últims 35, qui ha acumulat 4 majories absolutes a les eleccions municipals, ha dimitit. No entraré a valorar els motius de la seva marxa perquè en la política, decidir quan s’hi entra i quan te’n vas és un procés personal e intransferible. Quedarà a càrrec de cada granollerí jutjar el seu pas per l’Ajuntament i la seva obra de govern. En tot cas, ara l’alcalde Mayoral ja és un ex. Ja és passat i història de la ciutat. Des de Junts per Granollers li vam agrair la feina feta, malgrat les discrepàncies; els acords assolits, especialment sobre els grans temes de ciutat i en moments de crisi, quan la ciutadania més ens demana entendre’ns; i li desitgem sort en la nova etapa que comença.
Però res no s’acaba: la majoria absoluta del PSC s’hi ha quedat, a l’Ajuntament. En base a aquesta majoria absoluta, va ser l’assembla del Partit dels Socialistes qui va decidir qui seria la nova alcaldessa de la ciutat, Alba Barnusell. A ella també li vam desitjar sort en aquesta tasca, que serà la sort de la ciutat, i per tant, la dels qui treballem per Granollers. I li vam estendre la mà per seguir podent acordar aquells grans temes de ciutat que requereixen consensos amplis. Els nous contractes de l’aigua, de la neteja i la recollida de residus (amb un canvi de model impulsat per Junts), amb l’arribada dels fons Next Generation i amb la transformació d’espais clau de la ciutat.
Però, qui la va aconseguir, la majoria absoluta? El PSC, com a grup, com a proposta ideològica, com a marca, com a projecte de ciutat? O la va aconseguir Josep Mayoral, sota el lema “El teu alcalde”, que sempre sintetitza el principal argument amb el que et presentes a les eleccions? La resposta a aquesta pregunta només la teniu els electors. Que d’aquí a un any torneu a tenir cita a les urnes. En tot cas, més enllà de debatre qui té la “propietat” d’un resultat així prorrogat durant 16 anys (4 mandats), el veritable debat és si és democràticament sa –que no vol dir en cap cas que no sigui legítim- que la ciutat tingui un únic color gestionant-la durant tant de temps.
És responsabilitat democràtica de tots, insisteixo, de tots, qüestionar un poder sostingut de manera tan indiscutible i prolongada. Els electors s’han de preguntar si li convé a Granollers que la darrera vegada que algú que no fos socialista s’impliqués en la governabilitat fos l’any 2007. Els partits a l’oposició ens hem de plantejar si estem explicant bé, o prou, que hi ha projectes alternatius interessants per la ciutat. El teixit associatiu ha de maldar per no quedar mimetitzat en una majoria absoluta d’abast social –que pot acabar passant després de tants anys-. I els mitjans de comunicació han d’exhibir més que mai la seva capacitat de qüestionar el poder polític i no fer simplement d’altaveu o de caixa de ressonància. I si després de tot això la situació es perpetua, doncs chapeau i tal dia farà un o 15 anys.
I és que alhora tot comença: després de tots aquests anys de, diguem-ne mayoralisme per entendre’ns, el panorama es torna a obrir una mica. En primer lloc, toca recordar que queda un any de mandat, per si algú té intencions de començar una campanya electoral de 14 mesos de durada. Granollers té moltes carpetes obertes, com abans indicava, que toca resoldre abans de tornar a votar. Però ara tot comença de nou perquè cal rebel·lar-se democràticament amb la situació política arrelada a la ciutat i plantejar que el lideratge de la ciutat no pot ser una qüestió hereditària o que es dirimeixi a l’assemblea d’un únic partit polític.
Per cert, el poema. Continua així: “Res no s’acaba i tot comença. Vénen mecànics de remença amb olis nous de llibertat”. Doncs això, que hem de cordar-nos la granota de treball.
Àlex Sastre i Prieto. Portaveu de Junts per Granollers.
