Diuen que vint anys no és tant, però quan es tracta d’un torneig esportiu organitzat durant tant de temps, no és pas poca cosa. La Granollers CUP, la gran festa de l’handbol que s’acostuma a celebrar a finals de juny a Granollers, portant cada edició al voltant de 5000 joves i més de 350 equips, deixarà per segon any consecutiu d’omplir de colors la ciutat. La impossibilitat de permetre concentracions massives pels riscos latents que això comporta ens deixarà sense respirar ambient esportiu per tots els racons de la vila. I és una autèntica llàstima. Jugadors i jugadores de més de 47 nacionalitats diferents han vestit Granollers de festa any rere any. Ja no és només per la importància de la competició, sinó pel que es viu als voltants de les pistes, és l’ambient, són els valors i les sensibilitats que alhora inunden de vida els nostres carrers.
No es poden celebrar esdeveniments si perden la seva essència, si perden la seva autenticitat, i per això estic d’acord en què el format reduït no tindria sentit. La Granollers CUP es viu arreu de la ciutat, dins i fora de les pistes. És viu en un partit guanyat l’últim minut i en un petó robat al carrer Museu al noi més simpàtic de l’equip alemany, tota una amalgama que és el que fa gran aquesta competició.
Per una raó similar tampoc no té sentit celebrar l’Europeu de Veterans, ajornat així mateix des de l’any passat a causa de la Covid-19. Perquè el que menys importa és potser el que es viu a les pistes, el que importa és conviure i gaudir dels companys, i la cervesa de després i les mil i una anècdotes reviscudes en els retrobaments.
La pandèmia que va tancar el món segueix massa vigent encara, avancem a pas de puça i mirant de reüll qualsevol indici de marxa enrere. Les conseqüències econòmiques i socials han anat augmentant dia rere dia, contribuint al patiment global. Però cada vegada més, tots necessitem poder respirar, poder viure com sabem fer-ho, com estem acostumats a fer-ho. Necessitem esport i cultura. Com necessitem també una festa de l’Ascensió, que tampoc s’ha pogut celebrar enguany com correspon, i caldria saber-la reordenar i repensar perquè la seva represa després de dos anys perduda valgui veritablement la pena. Hem d’aprofitar aquesta conjuntura per poder retornar a l’essència d’aquelles mítiques passejades i d’aquelles fires de mostres amb grandíssimes varietats.
Tornant a l’esport, tenim a tocar la celebració de la 35a edició de la nostra Mitja Marató, que s’ha pogut reubicar al 5 de juny, tot i que no serà el que havia estat però el 2022 haurà de ser l’any de l’autèntica retrobada. I a finals del 2021 celebrarem el Campionat del Món absolut femení d’handbol, competició de primer nivell que ha de ser el punt de partida per un 2022 realment normal com tots desitgem.
Per a la nostra salut, cal poder recuperar tots els grans esdeveniments tant esportius, com culturals i de lleure. Però caldria anar més enllà, que el temps de pandèmia no sigui un temps perdut, sinó que serveixi de trampolí per retornar amb novetats, amb millores i amb idees brillants que ajudin a repuntar Granollers, amb celebracions de primer nivell en tot allò que es faci. Hauríem de ser referent i no només per una Granollers CUP, un Mundial o una Mitja, o una Ascensió o una Festa Major, que també. Ho hauríem de ser en tot. Repensem-ho, somiem en gran i serem grans.
Però fins que no puguem recuperar-ho tot plegat, no estarem ben bé salvats d’aquest malson anomenat coronavirus. Ara, seguim somiant en què tot serà possible i cada vegada estarem més a prop d’aconseguir-ho, per més que costi, sí, però ho farem.
Amanda Ramos. Regidora de Junts per Granollers.
(Article publicat al diari EL 9 Nou, divendres 21 de maig de 2021)
