L’Ajuntament de Granollers, a proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya, institucionalitza l’acte d’homenatge en el 80è aniversari de la mort de Lluís Companys.
A diferència de l’any passat, l’acte d’homenatge celebrat avui a Granollers en memòria del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940, no ha estat multitudinari. Ans el contrari. Els jardins adjacents amb el Pavelló Municipal d’Esports i on s’hi va aixecar un bust seu, ha estat l’escenari d’un acte restringit a representants de l’Ajuntament i unes quantes persones més degut a les actuals mesures de prevenció que imposa el coronavirus.
Després de la presentació, en què s’ha fet èmfasi que aquest acte que organitzava fins ara la formació republicana ha passat a ser des d’aquest any un acte institucional de l’Ajuntament de Granollers, el violinista i profesor de l’Escola de Música de Granollers, Eduard Herrero, ha interpretat la peça ‘Allemande. Partita 2’, de Johann Sebastian Bach, la primera de les quatre que han acompanyat un acte sobri i que no ha arribat als tres quarts d’hora de durada.
La historiadora de la Universitat de Barcelona, Queralt Solé, ha estat l’encarregada de pronunciar unes paraules, molt reivindicatives, sobre el recorregut que han tingut els diversos intents d’aconseguir la reparació de la figura del president Lluís Companys i l’anul.lació del ‘judici’ perpetrat pel franquisme i que va acabar amb el seu afusellament. Queralt ha recordat que ‘Alemanya va demanar perdó, al Govern de Catalunya, per la detenció del president Companys el 13 d’agost de 1940, a la Bretanya’ i que posteriorment, el 1990, el canceller alemany Helmut Khol i el president francés François Mitterrand, tot i no ser responsables del comportament ni del règim nazi ni del col.laboracionisme del Govern de Vichy, van demanar perdó oficialment en nom d’Alemanya i de França per haver facilitat la captura de Companys i el seu lliurament al règim franquista. ‘Vejam si algún dia veurem l’Estat espanyol demanar perdó com han fet Alemanya i França’, ha deixat anar Solé, que ha repassat les iniciatives aprovades pel Parlament de Catalunya el 1985 i 1990 en aquest sentit, o les accions iniciades pel Govern espanyol el 2004, 2009 o el 2017 i que no han servit absolutament per res en la reivindicació d’aconseguir ‘la nul.litat d’un judici que va ser una farsa’. També ha estat crítica amb les institucions catalanes, ‘tot i que des del 1985 hi ha habilitat el Fossar de les Moreres, al cementiri de Montjuïc, per recordar la memòria de més de 70.000 homes i més de 7.000 dones víctimes del franquisme, i a on s’hi van traslladar les restes del president Companys’.
Sense cap més discurs, hi ha hagut l’ofrena floral al monument en record de Companys dels representants polítics presents i altres assistents. Eduard Herrero ha tocat ‘Cançó de bressol’, d’Igor Stravinski, que va nèixer quatre dies abans que el president Companys, i hem escoltat ‘El cant dels ocells’ abans que es tanqués l’acte amb la interpretació d’Els Segadors.
