Bona nit, alcalde, regidores, regidors, treballadors que feu possible la realització d’aquest ple i la seva difusió per les xarxes, i a tots els ciutadans que ens segueixen en directe,
Ple d’estat de la ciutat 2020. La darrera vegada que vam celebrar un ple d’aquestes característiques va ser el novembre de 2018. Ho fèiem en aquell moment gairebé dos mesos més tard del que pertocava per un motiu funest: el fatal accident de trànsit que va costar la vida a dos joves jugadors d’handbol, en Xavi i el Martí, i que va causar greus lesions al Pau, que alhora era fill d’un company del consistori, el regidor de la CUP Eduard Navarro. El nostre record també per ells i les seves famílies.
Repassava les notes del discurs que vaig pronunciar aquell dia i la veritat és que per moments costa pensar que hagin passat menys de dos anys des d’aleshores. Fins i tot en algun punt tenia la sensació de viure en una vida paral·lela, en una ciutat diferent, en un altre món. Des del novembre de 2018 han passat moltes coses. En aquell moment érem a poc més de mig any d’unes eleccions municipals. El mandat encarava la recta final, els que avui som aquí ultimàvem els nostres programes, els nostres projectes per la ciutat de Granollers. Ho fèiem amb unes perspectives determinades, sabent que malgrat l’era d’incerteses en que vivim el panorama es mantenia estable dins un certs paràmetres. Que n’érem, d’inconscients. Ara és impossible fer un retrat general de la ciutat, del País, del món sense poder-se abstraure de la pandèmia de la COVID-19, que tot ho infecta, que tot ho contamina, que tot ho enverina.
No puc seguir amb aquest dibuix de la ciutat que avui tots intentem fer des de les nostres diferents perspectives sense recordar totes les persones, granollerines i vallesanes, que ens han deixat durant aquesta pandèmia, i totes les seves famílies que han patit una pèrdua en condicions que no els han permès fer-los costat o acomiadar-los com pertocava. Més de 110 persones han mort des del mes de febrer a l’hospital de Granollers per causa del Coronavirus. 110. És una xifra esfereïdora.
Revisant aquestes dades, s’imposa una necessitat urgent, imperiosa, de protecció de la vida i la salut. Aquesta ha de ser i ha estat la prioritat en els darrers mesos i ho ha de seguir sent davant la pandèmia de la Covid-19. Les mesures de restricció dures, molt dures, durant els mesos de març i abril, especialment, i malgrat les dades i xifres que vèiem diàriament de morts i ingressats, ens van permetre salvar moltes vides i evitar un major col·lapse del sistema de salut. És de rebut agrair la tasca de tots els professionals sanitaris de l’Hospital de Granollers que -especialment- durant aquells mesos van treballar -i sacrificar-se- per mantenir a ratlla una crisi que sovint els va trobar desproveïts d’elements bàsics per tractament i protecció.
Per tant, en aquestes condicions d’emergència sanitària convé seguir revisant de forma permanent l’estat dels serveis sanitaris a Granollers i per tant a la comarca. Cal avaluar com ha pogut absorbir l’impacte l’hospital de Granollers i l’atenció primària. El Vallès Oriental fa molt de temps que té un dèficit de llits hospitalaris i la ciutat pateix encara de la minoració de capacitat d’atenció que va suposar el tancament de Policlínica. El nou equipament que n’ha d’ocupar l’espai ja va amb endarreriment respecte la previsió inicial i el propi comitè d’empresa de l’Hospital de Granollers admet que tampoc servirà completament per rebaixar les llistes d’espera. Cal plantejar-se treballar coordinadament amb Mollet i Sant Celoni en l’àmbit de les estructures sanitàries i estudiar l’impuls d’un Consorci Sanitari del Vallès.
La visió de les administracions, en el nostre cas de l’Ajuntament, ha de ser necessàriament polièdrica. Hem de poder compaginar la protecció de la salut i la vida com a necessitat més peremptòria, com a primera prioritat, amb la màxima protecció de l’economia, que no és una entelèquia, sinó la garantia del benestar de les persones, de les famílies. Les empreses han patit molt. De nou, especialment les petites i mitjanes. Aquí plou sobre mullat, després que moltes ja sortissin tocades de la crisi del deute de fa uns anys. Els comerços han patit molt. I la restauració. Aquí l’acarnissament de la crisi ha sigut especialment dur. Botigues, bars i restaurants s’han vist obligats a estar tancats durant gairebé dos mesos i posteriorment obrir amb restriccions d’aforament i una població atemorida per un possible contagi i amb una capacitat de consum mermada per la crisi econòmica. Moltes persianes no han obert. D’altres ho han fet però grinyolant de forma important. Granollers compta ara amb una xifra que voreja els 100 locals buits. Cal actuar amb aquests locals: transitòriament, amb propietaris i comerciants, perquè no siguin finestres buides de la ciutat, i en profunditat perquè es tornin a omplir de vida i d’activitat.
I ha patit molt el sector de la cultura, que no només vincula creadors i intèrprets sinó també molt altres sectors que hi conviuen en simbiosi. La cultura ha fet un esforç molt important per guanyar en seguretat però s’ha vist castigada pel confinament total i posteriorment la incertesa i la inseguretat. Concerts i actuacions anul·lats -sovint al darrer moment-, teatres i auditoris a mig gas. I quan parlem de cultura, també ho fem de cultura popular. Aquesta ciutat ha vist com la Festa Major de Blancs i Blaus no se celebrava. Aquest no només és un impacte emocional. També ho és en termes de dinamització cultural i cívica.
Sóc regidor des del 2011. Un any després vaig pronunciar davant aquest consistori el meu primer discurs d’estat de la ciutat. En aquell moment i durant els anys posteriors érem en els instants més durs de la crisi econòmica que va iniciar-se el 2008 i preceptivament sempre començàvem fent un repàs de les terribles xifres d’aturats, que ens indicaven molt clarament l’evolució econòmica i social d’aquella crisi. Durant el 2013 aquesta ciutat va superar els 6.000 aturats. Més de 6.000 persones no tenien feina a Granollers. Més de la meitat d’aquests aturats no cobraven cap prestació o subsidi. Aquesta situació s’havia anat revertint fins arribar als 3.400 a mitjans de 2019. Però entre el març i l’agost de 2020 la xifra d’aturats s’ha incrementat fins a les més de 4.400 persones. 1000 persones més que fa un any, un increment de gairebé un 30%. En el mateix període, el nombre d’empreses inscrites a la Seguretat Social queia en 244, que representa un descens interanual del 10%. Es preveu, per tant, que la recuperació en “V” -una caiguda ràpida i una recuperació també presta- no sigui tal, com a mínim de moment. Ens hem de preparar per mesos molt durs a nivell econòmic.
En aquest punt, cal dotar tots aquests sectors afectats més directament per les mesures de contenció del virus de la màxima certesa i la màxima seguretat econòmica i jurídica de la que siguem capaços les administracions -i hauria de ser molt-. Sabem ara ja, malgrat ser un virus nou, com es propaga i per tant quines condicions suposen un risc i quines no tant. Sabem també que malgrat els avenços en el desenvolupament d’una vacuna cal assumir que la pandèmia encara va per llarg. Que aquesta nova normalitat hi serà durant un temps encara. I que el risc zero no existeix, tot i que es pot minimitzar. En aquest sentit hem de ser, reitero, el màxim de coherents, de flexibles, de creatius i de previsibles dins de la incertesa. Creiem fermament que això és possible. Hem d’evitar situacions com les que es van produir la darrera setmana d’agost, quan fruit d’un increment del risc de rebrot a la ciutat es van dictar mesures extraordinàries que van portar a l’anul·lació del Parèntesi i la de la Llotja del Disseny alhora que es mantenia intacte el mercat setmanal dels dijous. Aquí totes les administracions -reitero, totes- han de fer un esforç per mantenir la calma i transmetre coherència i seguretat.
Moltes vegades hem ressaltat que la nostra opinió és que aquest és un govern de gestió, de resoldre els problemes del dia a dia però que ha faltat sovint una mirada més estratègica, més valenta, més arriscada perquè aquesta ciutat excel·lís i es projectés. Vostès legítimament ho han negat rotundament, nosaltres ho seguim mantenint. I ara, en aquesta pandèmia, és el moment d’actuar de forma molt poc burocràtica, molt creativa, en definitiva no ens en sortirem en aquest moment fent el que hem fet tota la vida. Creiem que per exemple, és un moment per replantejar el mercat de forma estable, si més no a mig-llarg termini. Redistribuir parades i ubicacions de forma permanent ens ha de permetre mantenir el mercat obert en moments d’increment de contagi i alhora dotar d’una certa estabilitat i seguretat els paradistes, i no abocar-los a canvis constants.
Avui n’hem parlat a la comissió informativa de territori: convé posar negre sobre blanc quins són els criteris que regiran l’ús lucratiu de la via pública durant tot el temps que duri la pandèmia. Seguretat i claredat. Sempre hem defensat el municipalisme com la primera trinxera de la línia política, la més propera a la ciutadania. És el moment d’un acord per fixar què estem disposats a fer i a deixar fer per mantenir la salut i alhora que tothom es pugui guanyar la vida. I de defensar-lo allà on calgui.
I per cert, potser ha arribat per fi el moment, forçat ara per un any de descans obligat, de replantejar el model de la Fira de l’Ascensió. Ahí lo dejo, que diu aquell.
Hem parlat dels efectes sanitaris de la COVID-19 i de les conseqüències sobre l’economia de les empreses i les persones, però no podem obviar l’impacte que ha tingut i tindrà en els propers exercicis sobre els pressupostos municipals i les perspectives de ciutat. Mirin: aquesta candidatura, encara que en quedés lluny, ha tingut vocació de govern i per tant ha de defugir populismes diversos i conscient que cal ser responsable davant la situació generada. És evident que el programa de ciutat que vam elaborar i presentar a les eleccions de fa un any ha quedat desbordat, superat per la situació generada per la COVID-19. El nostre i el de la resta de candidatures, si no tenim a la ciutat cap llista amb un vident que en formi part. També el del govern municipal, que menys d’un mes abans de l’inici del confinament presentava un Pla d’Actuació Municipal que ja ha quedat obsolet.
Per reorientar-lo, una prèvia: potser ja tocaria l’auditoria de serveis i programes que ha anat sortint de forma recurrent en els darrers 3 o 4 debats de pressupostos i ordenances. Ara més que mai, amb una previsible i important caiguda dels ingressos de la ciutat -i per tant de la despesa- es clau revisar que és tot allò que s’està fent des de l’administració i avaluar-ne el sentit i la viabilitat economica. Aquesta auditoria, regidor d’hisenda Terrades, ja no pot esperar més.
En aquest sentit, i ja s’ha expressat des d’un primer moment per l’alcalde, hi la clara voluntat de refer el PAM de forma raonable donades les circumstàncies. Han canviat algunes prioritats. Se n’han dibuixat de noves i algunes de les que hi figuren hauran de baixar dins la jerarquia de prioritats. En aquest sentit, aquest grup proposa un mirall al qual mirar-se a l’hora de reprioritzar els programes: el Pacte de Ciutat. Aquest acord té tots els ingredients per ser la referència a l’hora de mirar cap on hem de conduir el Granollers de la post-pandemia. És un document eminentment ciutadà, desenvolupat pel Consell de Ciutat per encàrrec del consistori. Si ens creiem la participació ciutadana i els òrgans d’aquest caire que té la ciutat, quina millor solució que orientar-nos d’acord amb allò que ens diuen?
El Pacte de Ciutat posa les persones al centre de l’acció política, que no és res de diferent del que tots ja deduïm que cal fer en un cas d’emergència sanitària i econòmica. En aquest sentit, ja s’ha tirat endavant un primer pla de xoc per valor d’1,5 milions €, el passat mes de maig, amb l’acord de tots els grups polítics d’aquesta ciutat. La proposta és clara: convé tornar al model que vam tirar endavant al període 2011-2016, on es van promoure plans de xoc econòmics amb amplis consensos polítics i socials en el marc del Consell Econòmic i Social. Seran plans de xocs diferents, perquè l’abast de la crisi no comprèn els mateixos sectors socials ni empresarials, ni l’impacte és de la mateixa magnitud i profunditat, però la recepta ha de ser similar: consens polític i ciutadà, inversió pública i estímul de l’activitat privada.
Perquè aquesta crisi també ens ha de permetre revisar i apuntalar els eixos econòmics de la ciutat. Tenim un petit comerç que és un element important de l’economia de la ciutat, que ha patit molt i que ha d’afrontar els reptes que ja se li venien plantejant els darrers anys. L’Ajuntament ha de potenciar la dinamització, l’assessorament en la digitalització i el suport econòmic per ajudar els comerços a ser competitius, en les condicions sanitàries actuals, amb el comerç on-line. I d’enfortir el sector industrial de la ciutat potenciant la coordinació amb els parcs tecnològics i els polígons del Vallès Occidental.
El Pacte de Ciutat també situa com a prioritari disposar d’una ciutat sostenible. S’imposa, per tant, seguir avançant en una ciutat més verda i que prioritzi la mobilitat sostenible. Aquest ha de ser un mandat on la transformació urbana passi per l’increment de l’illa de vianants per potenciar els desplaçaments a peu i pel desplegament dels itineriaris ciclables i els carrils bici als principals eixos de la ciutat. Ja som Ciutat 30, una mesura que Junts per Granollers portava al programa electoral. Ara cal acompanyar aquesta restricció amb pedagogia i control. Aquests són els signes dels temps. La pandèmia només ha fet que remarcar-los perquè els accelerem. Potser, en canvi, caldrà aparcar momentàniament alguns projectes de transformació urbana de posada al dia o replantejar la necessitat d’altres com el trasllat del camp de futbol. Els animo a abordar aquestes temes conjuntament amb la visió d’altres grups.
En aquest mateix ordre de coses, Granollers continua tenint uns indicadors de recollida selectiva molt millorables i un problema amb la neteja. I un contracte que culmina l’any vinent. És el moment d’apostar per un canvi de model que passi pel pagament per generació. Ja hi ha un estudi pressupostat, avancem en aquest sentit.
Vam tenir el debat, al si de la junta de portaveus, si aquest ple d’estat de la ciutat havia de ser un ple monogràfic sobre els efectes de la COVID-19 i com fer-hi front des de la ciutat. No calia. És evident que la pandèmia ha marcat l’any 2020 i marcarà el 2021 i com encarem i ens adaptem. Ha canviat gairebé totes les perspectives que teníem fa 2 anys. Però hi ha plans on la pandèmia no ha arribat: 2 anys després del darrer debat de l’estat de la ciutat, hi segueixen havent presos polítics en aquest País. Que pateixen no justícia, sinó venjança. Que veuen com els criteris penitenciaris s’alteren perjudicant el seu estat i obligant-los a passar 21 i 23 hores al dia en una cel·la. Per impuls de la fiscalia, que ja sabem de qui depèn. Seguim tenint un Estat espanyol que ha optat per la judicialització com a mètode de resolució de conflictes polítics que s’han de resoldre votant. Que pretén inhabilitar un President de la Generalitat per posar una pancarta reivindicant llibertat d’expressió.
A vostè, alcalde, l’hem sentit dir que la solució al conflicte entre Catalunya i l’Estat passa per votar democràticament quin és el futur d’aquest País.
Àlex Sastre i Prieto. Portaveu de Junts per Granollers.
