La moció presentada dilluns passat de forma conjunta per Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Granollers i Granollers per la Independència contra la sentència del Tribunal Suprem, per demanar l’amnistia per a les persones preses polítiques catalanes i pel dret a l’autodeterminació, no ha prosperat en el Ple extraordinari celebrat aquest vespre perquè el PSC ha fet valer la majoria absoluta i la proposta s’ha desestimat per dotze vots negatius contra els vuit que l’han defensat. Tot i les negociacions mantingudes al llarg de la setmana passada entre les tres formacions independentistes i el grup de govern municipal per consensuar una resolució, l’acord es va donar per trencat dissabte passat quan el PSC va oferir un text alternatiu que diferia molt de la proposta de dijous. Els socialistes incidien en el diàleg, la negociació i el pacte però sense condemnar la sentència de gairebé 100 anys de presó dictada contra els polítics i dirigents catalans, ni assumir el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Com a portaveu de les tres formacions que han presentat la moció, Núria Maynou, d’ERC, ha fet l’argumentació inicial, ha lamentat que aquest Ple s’hagi celebrat una setmana després de coneguda la sentència, que ha qualificat de ‘crua, venjativa i real’ i ha criticat el canvi dels socialistes sobre la resolució pactada inicialment dijous.
Mònica Ribell, portaveu de Granollers per la Independència-Primàries, ha utilizat un fragment escrit per Montserrat Roig a principis del 1976 per fer un paral.lelisme entre les dues situacions, amb 43 anys pel mig, ha deixat clar que ‘és una sentència limitadora de drets i llibertats’ i que a partir d’ara, inequívocament, ‘el nostre objectiu és la independència’.
El portaveu del nostre grup, Àlex Sastre, a més de subscriure les paraules de Maynou i Ribell, ha començat la seva intervenció assenyalant que ‘és un moment molt greu pel país, un moment molt greu per a la democràcia’ i per reforçar els arguments sobre la crítica situació ha fet un llarg memòrial sobre tots els greuges que ha suportat Catalunya aquests últims anys per part del poder central: ‘La retallada de l’Estatut del 2006, l’oposició al concert econòmic del 2012, la persecució del Referèndum del 2014 o, més recentment, negar els drets polítics a càrrecs electes …’. Malgrat tot, en aquell moment de la sessió, davant d’una sala plena a vessar que seguia en directe aquesta cita histórica, i abans de la intervenció del portaveu socialista, Sastre ha fet un últim esforç per aconseguir tirar endavant la moció de resposta a la sentència: ‘vull pensar que encara queda marge perquè prosperi aquesta proposta …’ per afegir, a continuació, que ‘aquesta sentència és una capsa de Pandora, que estableix uns precedents, sobretot quan arribi l’hora de reclamar drets …’.
La posició del PSC l’ha defensada el portaveu Jordi Terradas, que ha començat dient que la sentència ha tingut un fort impacte emocional ‘fins i tot entre la gent que no és independentista’, per afirmar seguidament que ‘Espanya és una democràcia plena que està entre les 20 millors del planeta …’ moment en què per primera vegada en tota la nit hi han hagut crits de protesta del públic assistent, que han motivat la intervenció de l’alcalde Josep Mayoral, demanant respecte. Terradas ha tancat la seva intervenció dient que ‘els socialistes no són responsables del que està passant … ‘.
Abans de fer la votació i després de la réplica final de Maynou, en que s’ha preguntat ‘què estem disposats a fer a partir d’ara?’, Mayoral ha prés la paraula per dir que no afegiria més llenya al foc, que des de l’equip de govern s’havia presentat ‘una proposta que no ha prosperat però sobre la qual es pot treballar en un futur’ i que ell té molt clar que el diàleg necessari no es pot fer amb gent a la presó.
En absència dels dos regidors de Ciudadanos i un d’ERC, hi ha hagut dotze vots contra la moció, vuit a favor i dues abstencions, les dues en el grup socialista.
La sala de Plens de l’Ajuntament de Granollers ha viscut una nit ben trista. A la sortida, l’escridassada de la gent que havia seguit el Ple des de la Porxada, encara ha agreujat més aquesta sensació.
La nostra feina continua.
